Al Japó el número de la mala sort és el número 4, perquè es pronuncia de la mateixa manera que la paraula "mort" i al ajuntar-se com a 44, vindria a significar com una "doble mort".
El passat 30 de maig del 2018 a les 7:18 obria els ulls en patir l'accident...
L'accident del qual a dia d'avui encara m'estic recuperant i no sé com és que en vaig sortir viu; però sigui com sigui, aquí estic aixecant-me novament.
Aquest dia ha significat un nou punt d'inflexió a la meva vida, un stop, un... Tot.
I a partir d'aquest succés, el meu número de la sort (el 4) ha passat a tenir el doble de sentit... Doncs 44 és el número de grapes que em varen haver de posar al ventre, per a l'operació que em van fer per poder-me salvar la vida. Ara el portaré gravat per sempre al meu cos i al meu cap, recordant-me dia a dia del què he sobreviscut, d'on he sortit i com és que estic aquí.
Doble mort...
Si, aquest dia em vaig morir i renéixer. Una part del jo que era i sóc, es va quedar allà... En aquell cotxe que em va salvar la vida i que ara al veure'l et preguntes com m'hi cabien les cames en aquell poc espai?
No sé si significa que aquest 44 m'ha portat a les meves dues morts de les que ara em ressenteixo: personal i sentimental; si significa el meu segon gran canvi dràstic que he sofert a la meva vida des que puc anar escollint el meu camí; o si com vaig dir al despertar de l'anestèsia, simplement he gastat aquestes dues vides, però me'n queden més, ja que sóc com un gat i per tant, simplement n'he restat 2 de les 7 que tenia, quedant-me'n encara d'altres per gaudir i tornar a intentar-ho si fes falta.
El que sí sé, és que aquesta efemèride, m'ha portat a redescobrir-me i a lluitar per mi i per el que jo vull; viure la meva pròpia vida i no voler viure en la dels demés, deixant la meva de costat.
Ja vaig veient els camins que tinc per davant i què haig de fer per arribar a destí. Aquests camins són els meus projectes, de vida i personals, els quals sé que em portaran a per fi, complir els meus somnis, il·lusions i anhels.
胡桃の様に着実で強い