Cultura japonesa
De tots els meus interessos, aquest possiblement és el que més propi i arrelat tinc a dins meu.
Ja des que tinc ús de raó, sempre m'he sentit atret per a la gran majoria d'aspectes de la cultura japonesa, el seu patrimoni, la seva filosofia, així com de les seves tradicions.
Com tot en aquesta vida, no hi ha res perfecte i Japó no n'és exempt. Fets històrics i actuals ho demostren i com totes les cultures, tenen les seves coses negatives. Però, com sempre dic, hem de fer balança.. posar en valor les coses positives vers a les negatives i treure'n el nostre propi criteri personal.. i si ho fem, des del meu humil parer, Japó, la seva cultura i la seva gent estan molt més balancejats cap al costat positiu que la immensa majoria d'altres cultures.
No seré jo qui entri a analitzar les seves bondats i maleses; ja hi ha molts articles a internet i podeu tenir xerrades amb gent possiblement molt més experta i coneixedora que jo, però el que jo si que tinc clar, és amb el què em sento identificat i amb què no... I jo en fa molts anys que no em sento identificat amb la mentalitat ‘ibèrica’ que ens rodeja, en canvi amb la japonesa, si.
Per a mi, els valors com a societat, la historia, la tradició, la cultura, el respecte i en especial cap a la natura, l'afany de superació, la cerca de l'excel·lència, la fusió de lo modern amb lo tradicional, la part tecnològica i si, perquè no, la friki, m'atrauen i em tenen enamorat.
I... Només em quedo amb una intriga que no podré resoldre...
Si Japó hagués pogut seguir el seu propi camí, sense acceptar, integrar i utilitzar els valors o normes externs/importats... Com seria a dia d'avui?
Què hagués passat si no s'hagués obert i integrat al món? Com seria la roba que portarien? Les cases i edificis? Els cotxes o sistemes d'electrònica? Els....
Menjar oriental
Des del primer moment en el que vaig treure'm els bloquejos absurds de no voler menjar tal cosa o tal altre, vaig endinsar-me totalment en la cuina oriental, especialment en la japonesa, arribant a convertir-se en una teràpia per a mi; doncs el plaer no el tinc només menjant-lo, sinó també cuinant-lo.
A l'hora de posar-me a preparar les delicades textures o al simple fet de rentar l'arròs per treure el midó o preparar el vinagre especial per a fer un bon sushi, gaudint dels passos un a un i sense presses ni estrès... es converteix en un moment de desconnexió i relaxació total.
I que més dir del fet d'assaborir els plats i redescobrir nous gustos, combinar les diferents espècies i sabors, tant dels plats principals com dels dolços...
Només de pensar-hi ja se'm fa la boca aigua!
Xintoisme
Jo que em considero una persona crítica i racional, que analitza i es qüestiona tot el que fa o el que veu i sent, m'he qüestionat moltes vegades qui som i d'on venim, així com el què fem en el nostre present i en el futur o el demà quan deixem de ser-hi.
El fet de provenir d'una família catòlica i d'haver estudiat en una escola d'educació cristiana i quasi bé forçat a acceptar la religió i fe cristiana, així com degut a les vivències personals i al fet de relacionar-me en un entorn multicultural, m'ha dotat d'una visió crítica envers les religions.
Em considero una persona atea agnòstica, doncs no crec en cap religió la qual hagi estat interpretada o traduïda per una persona (on hi existeix la possibilitat de tergiversació personal), però respecto a totes aquelles persones creients, així com les diverses religions i formes de representació de Déus o allò desconegut.
Tanmateix, aquest anàlisi i comprensió, m'ha portat a valorar els aspectes positius d'algunes religions com el Xintoisme i el Budisme Zen.
Principals valors que considero, entre d'altres:
- Vida després de la mort. No crec que hi hagi un ‘més enllà’; un paradís o un infern. Tot això ja ho tenim avui, aquí i ara. Quan et morts, s'acaba, no hi ha segona partida ni oportunitat i per tant, s'ha de fer el bé ara i s'ha d'aprofitar el que tens i el que vols, avui. No ho deixis per demà, perquè et moriràs i no hi haurà segon intent ni reencarnació.
- Penitencia. Estretament relacionat amb la vida després de la mort; si no hi ha un cel ni un infern, no se't pot perdonar ni condemnar en un futurible imaginari. Per tant, perd tot el sentit el fet que prometen moltes religions dient que resant, llegint X, estant en dejú, o fent qui sap què, algú serà pietós i et perdonarà qualsevol pecat.
Això crea un sentiment d'impunitat que n'estic radicalment en contra, doncs no pots cometre un robatori, un assassinat, un X.. anar al confessionari i que "Déu" et perdoni si n'estàs suposadament penedit...
No, el que has de fer és respectar tothom i no fer maldats en el teu ara i avui; fes el bé i tingues respecte cap als altres de la mateixa manera que vols que sigui cap a tu, evita fer el mal a algú altre, igual que no voldries que te'n fessin a tu.
- Pregaries. Aquest és un factor comú que s'ha establert en la majoria de religions des del desconeixement (o això crec jo) i que n'estic totalment en desacord, doncs aquest fet es torna totalment egoista i fa que la persona deixi de lluitar per les coses i que aquestes perdin tot el seu valor en el moment en que se li demana al suposat "Déu" que t'atorgui, quasi bé com a una obligació d'obtindre-ho, sense dedicar-hi cap esforç, enlloc de demanar la obtenció d'aquesta fita per mèrits i esforç propi.
Zazen i Ki-Aikido
Com a part fonamental d'un mateix, considero que el més important és poder estar bé i conscient del teu cos i ment; per a poder assolir això, sóc practicant de la disciplina d'art marcial Ki-Aikido i de la meditació Zazen.
KI-Aikidō (氣合気道)
La característica fonamental de l'aikidō és la recerca de la neutralització del contrari en situacions de conflicte, donant lloc a la derrota de l'adversari sense danyar-lo, enlloc de destruir-lo o humiliar-lo.
L'aikidō, a l'estar sota la influencia del sintoisme i en menor mesura per el budisme zen, busca formar als seus practicants com a promotors de la pau.
El concepte del KI és equivalent al xinès qì, l'hinduista prana o el grec pneuma i es tradueix generalment com a “energia vital” o per analogies adequades als diferents contextos trobats dins de la pràctica, com “alè”, “intenció” o “esperit”.
Meditació Zazen
El zazen (en japonès 坐禅, za 'seure' - zen 'meditació') és la pràctica de la meditació en posició asseguda característica del budisme zen. La paraula 'zen' prové del sànscrit dhyana ('atenció plena al moment present').
El concepte és de simplement estar assegut, no reflexionar, senzillament respirar i no seguir activament els pensaments. No forçar els pensaments, permetre que flueixin, no aturar-se en ells, deixar que apareguin i se'n vagin. Els pensaments van i vénen, depurant el contingut superflu de l'inconscient, fins que la ment, entra en un estat d'atenció més subtil.
El zazen es considera una porta al més profund de l'ésser i la clau a noves etapes de desenvolupament de la consciència. Al mateix temps es descriu a vegades com el mètode de retornar al cos i la ment la seva condició natural.
Animals
Qualsevol ésser amb el que compartim aquest espai de vida com és el nostre planeta, es mereix tot el respecte i estima. Tanmateix i degut a la indefensió d'aquests vers a la pitjor espècie invasora existent: l'ésser humà, fa que encara els hi tingui major apreci i respecte.
Sempre que m'és possible, intento col·laborar amb les protectores i associacions de defensa dels animals i dels seus drets, així com estic radicalment en contra de tota sobre-explotació o maltractament animal, essent aquesta una de les meves lluites personals per a intentar fer un món millor i més just.
D'entre totes les especies d'animals, els gats son els que em tenen el cor robat i amb aquells que voldria compartir els nostres dies.
Medi Ambient
La meva pròpia mentalitat i personalitat, em fa tenir un gran respecte per al medi ambient, doncs gràcies a ell respirem, mengem, bevem, ens movem... tot.
Per aquest motiu, promoc activament en la meva mesura possible, totes les tasques relacionades amb reciclatge i la preservació del medi i l'entorn natural.
Tanmateix, en els meus moments de necessitat de descontaminació, així com inclòs, de reconnectar-me amb mi mateix, em porten sempre a llargues caminades per els boscos i espais naturals que ens envolten.
Turisme i viatges
La diversitat multicultural i les diferents formes de comunicació i relació personal entre nacionalitats ha permès evolucionar la humanitat en totes les seves formes i expressions.
Des de sempre m’ha cridat el descobriment, coneixement i respecte cap a tota aquesta diversitat cultural i de tradicions, les quals vull descobrir i conèixer en primera persona.
Fruit d’aquesta curiositat, disposo de la ment oberta a poder conèixer i endinsar-me en aquestes cultures, viatjant als diversos països sempre que m'és possible.
Món del motor
Tot allò relacionat amb l'automoció m'apassiona; des de ben jove he estat immers en aquest fantàstic món, el qual m'ha permès gaudir i descarregar adrenalina, arribant a convertir-se en una teràpia relaxant el propi ronroneig d'un bon motor.
Sempre que m'ha sigut possible (per desgràcia no amb la intensitat, qualitat i periodicitat que voldria), he participat activament en aquest món, ja sigui entrant a córrer fent tandes en circuit, acudir com espectador, participant a exhibicions o trobades, etc. Així com gaudeixo especialment en el treball, manteniment i reparació d'aquests; no tinc cap por en embrutar-me les mans i aprendre fent de mecànic, electricista o planxista.
Valoro per igual tant els vehicles clàssics com els esportius moderns, però si m'hagués de decidir per alguna variant concreta, em quedaria sens dubte amb els cotxes esportius japonesos de la dècada dels 90.
Artesania
Al provenir d'una família d'artesans fusters, ja des de ben petit estava immers en aquest món i encara a dia d'avui, em recorre una sensació especialment agradable cada vegada que sento la olor de la fusta acabada de tallar.
El fet d'haver viscut entre fustes, estris i eines, és segurament un dels majors motius per el qual mai m'hagi fet por arromangar-me i posar-me mans a la feina; estic acostumat a treballar la fusta i a utilitzar maquinaria, així com a dominar les perspectives i disseny en el desenvolupament de qualsevol tipus d'objecte, obtenint aptituds artístiques i perdent al mateix temps la por a treballar del que sorgís.
Ja des de ben petit, les àrees educatives que més m'apassionaven, eren les de tecnologia i manualitats; realitzant treballs en els quals hi dedicava major implicació degut a tenir-hi més facilitat i cercar els millors resultats possibles.
Art i Disseny
De forma complementària a la vessant d'artesania de la fusta com a característica dels meus predecessors, des de ben petit he estat immers en el món artístic en pràcticament qualsevol de les seves expressions, ja fossin visuals com la pintura i el dibuix, l'arquitectura, l'artesania i escultura, o les arts escèniques i musicals.
Majoritàriament m'he sentit atret per les arts visuals i especialment còmode en la creació i realització de les disciplines de creativitat, tant en el dibuix i pintura, com en el disseny gràfic i art digital, obtenint dots, valors i aptituds que m'han definit com a la persona que sóc actualment i els meus gustos personals, així com al control de les perspectives i disseny de qualsevol tipus d'objecte, arribant a guanyar diversos premis i reconeixements durant la meva etapa artística que especialment es va produir durant el meu període juvenil.
L'estil i gènere artístic que més m'atrau, és el realista i de paisatges, valorant especialment de manera positiva aquelles creacions que em fan creure en la veracitat i realisme d'allò expressat, arribant a transportar-me i ubicar-me en aquells indrets o situacions plasmades.
Noves tecnologies
Una de les últimes frases de la meva infància que recordo va ser: “Veus aquest ordinador? Doncs no en tocaràs mai cap”.
Potser com a motivació prohibitiva o potser com a rebel·lia, però el cert és que a partir de poder prendre les meves pròpies decisions i poder escollir el meu propi camí formatiu-laboral, em vaig centrar en les àrees informàtiques i tecnològiques, essent un producte i sector que m'agrada i per al qual hi disposo d'una ràpida i còmode adaptació.
Tanmateix, a nivell personal, m'agrada disposar de les millors tecnologies possibles i productes d'electrònica d'acord a les meves necessitats, però al mateix temps, estic en contra la necessitat d'abonar preus abusius o sota especulació per a productes sobre-valorats comercialment.
Em mantinc constantment informat sobre les noves actualitzacions, tendències i previsions d'aquest sector, el qual el considero clau en la interacció i evolució humana tal i com la coneixem.